Fa uns quants dies es va celebrar el concert de primavera 2017, per més precisió, dimarts 23. Tot va anar ben rodó i el públic va quedar ben content. Però què hi ha realment darrere d'un esdeveniment com aquest? Comencem des del principi... Primera fase: l'emoció de començar a treballar les cançons, a descobrir els títols de les que t'han assignat, provar l'instrument que et toca en cada peça... Segona fase: frustració, no t'ensurts amb el ritme, les notes se't capgiren... Sembla que vulguis rendir-te i ho veus tot negre, molt negre. Quarta fase: l'estrès et surt per les orelles. Ja tens posat el compte enrere, només penses en els dies i les hores que queden, i els molts detalls que encara queden per polir... Quan creus que ho tens tot bastant controlat... Va i et surt un altre contratemps, ningú et fa cas, tothom fa el que vol, no hi ha serietat per enlloc i això només fa que et desesperis més. Arriba l'hora de l'assaig general, canvis d'última hora, la gent s'enfada, tot surt malament, ho veus bastant perdut. Cinquena fase: moments previs al concert. Inspira, expira, inspira... Paciència i sobretot, tenir la ment freda i concient. Ja no depèn de tu. Cadascú ha de fer el seu paper, i si no es fa, ja no dependrà de tu. Per sort, tot va acabar sortint molt bé i vam acabar satisfets. Conclusió, a vegades cal una mica d'esperança i confiança en els demés, en el conjunt.
1 Comentario
Últimament m'he obsesionat amb una cantant que penja 'covers' a 'Youtube', la Bely Basarte. En un primer moment, pots pensar que és ruda, o poc dolça, ja que porta part del cos ple de tatuatges i 'piercings'. Però en quan comença a cantar, és pura dolçura, delicada, senzilla, magnífica.
Un cop va acabar els estudis, va decidir dedicar-se completament a la música. Va començar cantant cançons d'altres artistes i publicant-los a youtube, i poc a poc, gràcies a la seva preciosa veu, va aconseguir anar ampliant el número de seguidors, i cada vegada més gent sabia de la veu d'aquesta noia. Avui en dia, té uns 400.000 seguidors. Ja ha realitzat diversos petits concerts, i la seva fama va augmentant. Com a última notícia, va ser l'encarregada de fer el doblatge de les cançons cantades per l'Emma Watson a la pel·lícula 'La Bella y la Bestia'.
Així que us la recomano, i ja us aviso, la seva veu no us deixara igual...
Aquí us deixo una altra de les cançons que farem al concert de primavera 2017. Magnífica obra d'art de Coldplay, una altra vegada més.
«The Scientist» és el setè senzill de la banda anglesa de rock alternatiu Coldplay i el segon senzill del seu segon àlbum A Rush of Blood to the Head. La cançó va rebre molt bones crítiques i el videoclip va guanyar tres premis en els MTV Music Video Awards gràcies a la tècnica de la cronologia inversa. Per aconseguir realitzar el videoclip, el cantant Chris Martin va necessitar un mes per aprendre a cantar la cançó cap enrere. La lletra de la cançó parla d'un home que desitja estimar i demanar disculpes tot i la seva impotència davant l'amor. Es tracta d'una balada de piano que Comença en Chris Martin tocant una melodia amb el piano mentre va cantant i la resta del grup s'hi uneix després de la primera tornada.
És una balada d'amor de la cantant d'Estats Units, Christina Perri. La cançó forma part de la banda sonora de la saga de pel·lícules 'Crepúscle', la qual va sortir l'any 2011. La cançó està inspirada en Romeo i Julieta, i al mateix temps en els personatges de la pel·lícula, i ens parla de la història d'amor etern que sentien l'un per l'altre. La tornada ho expressa molt bé: 'He mort cada dia esperant per veure't, no tinguis por, t'he estimat durant mil d'anys'. La cançó tracta l'amor de la manera més simple possible, eterna.
Seguim amb els assajos! Aquí no hi ha temps per descansar! Cada vegada un pas més a prop de l'esperat concert de primavera... I per això, hi ha moments que només voldries esvair-te, ni que fos tan sols per un segon... En algun lloc que només nosaltres coneixem (Somewhere only we know). I per això aquesta bonica peça és avui la protagonista.
Somwhere only we know, del 2004 i del grup britànic Keane, és considerada una de les cançons més boniques de la història. Keane, grup de 4 membres, és format per un teclista i compositor, un vocalista i guitarrista; un bateria i finalment, un baix. Són coneguts per la seva magnífica utilització del piano com a instrument principal en lloc de les guitarres, tot i ser un grup principalment de rock. Molta gent els preguntava de quin lloc parlen a la cançó, quin és aquest lloc tan especial. Doncs el suposat lloc, no existeix com a tal; sinó que és un lloc diferent per cada un de nosaltres. Un espai geogràfic, o un sentiment; pot significar una cosa diferent per cadascú, un record en la memòria. Els sentiments poden ser universals, sense ser totalment específics per a nosaltres, o un lloc, o un moment en el temps... Per tant, és un lloc que només nosaltres coneixem... Aquí us deixo una altra versió de la mateixa cançó, aquesta vegada amb veu femenina:
Ja s'acosta l'esperat concert de primavera! I una de les cançons que estem treballant és una del famós quartet, els 'Beatles', Hey Jude. Usem instruments de percussió: xilòfons (baix, contralts i sopranos), metal·lòfons, i carillons (també contralts i sopranos). En conjunt, fem una petita orquestra, on sempre ens acompanya la directora amb el piano.
Ara centrem-nos en la peça protagonista d'aquesta entrada, 'Hey Jude'. Va ser escrita per Paul McCartney. Però d'on ve realment el seu origen? Com es va inventar tal cançó? Doncs tot va començar arran d'uns primers versos dedicats a en Julen, fill de John Lennon, ja que ho estava passant malament per culpa del divorci dels seus pares. Al final, però, la peça va acabar dient-se "Hey Jude" en lloc de "Hey Julen", ja que seria més comercial. La cançó és llarga i complexa, ja que dura vora uns 7 minuts. Comencem escoltant la veu de McCartney i un piano, però de mica en mica es van unint els altres instruments: ell mateix amb el baix, Lennon fa els cors i la guitarra acústica, George Harrison cors també i la guitarra; i Ringo Starr la bateria i la pandereta. Va ser publicada l'agost del 1968 i en poc temps ja va assolir els primers llocs de les llistes d'èxits més importants del moment. Per tant, gràcies al seu èxit, és considerada una de les millors cançons de tota la història. |
AutorNúria Rubio Català Archivos
Mayo 2017
Categorías
Todos
|