Ja s'acosta final de curs, i aquests últims dies hem estat treballant el jazz i la seva història a classe. Què és el jazz? El jazz és un estil de música que té els seus orígens en una barreja d'estils, com pot ser el gospel, el ragtime o les 'work songs', i també s'originà a partir de ritmes i melodies afronord-americanes. A tot això també s'hi ha unit la música europea, com els himnes, els vals, himnes... Quan s'originà? A principis del segle XIX, gràcies als descendents dels esclaus africans que van ser tranportats a Amèrica per treballar els cultius. Un cop abolida l'esclavitud, aquests descendents van poder comprar-se instruments. On? A Nova Orleans, Louisiana, Estats Units. Per què? Era una manera de agilitzar la feina, i no passar-ho tan malament (work songs). Més tard, una mena de trobadors viatjaven pels diferents camps i recollien històries. Després les cantaven (blues). El jazz, va ser un intent de refer la seva vida. Els esclaus alliberats, en un intent de desesperació, varen comprar instruments amb el poc que tenien, i, com que de qualitat instrumental poc en sabien, el que van intentar és reproduir el so de la veu amb els instruments. Primer començaren a Nova Orleans, després d'escampà cap a l'oest, el sud, i per tot arreu, fins que arribà a Nova York uns quants anys més tard. Característiques del jazz: La improvització, feia de cada cançó un peça única i irrepetible. El ritme molt complex, amb síncopes, a vegades polirítmic, i ritme característic del swing. El so: sempre s'intenta buscar semblança amb el so de la veu Els instruments: el jazz és interpretat per petits grups (combos) o per grans grups (big band). En una big band els instruments es classifiquen en dues seccions: la secció melòdica (els que fan melodia) i la secció rítmica (els que fan l'acompnayament). Aqui us deixo una imatge de l'evolució del jazz,i a sota els diferents estils: Cèlebres del jazz: ·Louis Armstrong ·Frank Sinatra ·Woody Allen ·I moltíssims més!
0 Comentarios
Ja s'acosta l'esperat concert de primavera! I una de les cançons que estem treballant és una del famós quartet, els 'Beatles', Hey Jude. Usem instruments de percussió: xilòfons (baix, contralts i sopranos), metal·lòfons, i carillons (també contralts i sopranos). En conjunt, fem una petita orquestra, on sempre ens acompanya la directora amb el piano.
Ara centrem-nos en la peça protagonista d'aquesta entrada, 'Hey Jude'. Va ser escrita per Paul McCartney. Però d'on ve realment el seu origen? Com es va inventar tal cançó? Doncs tot va començar arran d'uns primers versos dedicats a en Julen, fill de John Lennon, ja que ho estava passant malament per culpa del divorci dels seus pares. Al final, però, la peça va acabar dient-se "Hey Jude" en lloc de "Hey Julen", ja que seria més comercial. La cançó és llarga i complexa, ja que dura vora uns 7 minuts. Comencem escoltant la veu de McCartney i un piano, però de mica en mica es van unint els altres instruments: ell mateix amb el baix, Lennon fa els cors i la guitarra acústica, George Harrison cors també i la guitarra; i Ringo Starr la bateria i la pandereta. Va ser publicada l'agost del 1968 i en poc temps ja va assolir els primers llocs de les llistes d'èxits més importants del moment. Per tant, gràcies al seu èxit, és considerada una de les millors cançons de tota la història.
Aquests últims dies a classe hem vist 'La invención de Hugo', on hem après moltes coses sobre el cinema, principalment, de la vida del gran George Méliès. A la película també es parla sobre els germans Lumière.
Aquest treball consistia en, mitjançant un audio, explicar la seva biografia, com si fóssim George Méliès. Aquí us el deixo, espero que us agradi!
https://clyp.it/1cspkoaf
Per més informació: L’univers de George Méliès
A classe hem estat treballant els orígens del cinema, la història i evolució dels diferents sistemes de projecció, des de les ombres xineses fins al cinema que tots coneixem d'avui dia, les grans pantalles. Hem fet un petit collage amb l'aplicació 'PicCollage', recullint alguns dels 'invents del cinema'. Aquí us presentaré els invents que estan representats anteriorment:
·Ombres xineses: provenen d'un joc popular basat en un efecte òptic teatralitzat, que consisteix en col·locar les mans entre una font de llum i una pantalla o paret, de manera que la posició i el moviment de les mans projecta ombres a la pantalla que representen figures estàtiques o en moviment. A part de fer-se servir les mans, també es poden utilitzar titelles per representar els diferents personatges de la funció. Les ombres xineses no van néixer a la Xina, malgrat el que indica el seu nom, sinó a l'illa de Java, aproximadament uns cinc mil anys abans de la nostra era. ·Llanterna màgica: inventat a mitjans del segle XVII. Es basava en el disseny d'una càmera fosca, la qual rebia imatges de l'exterior fent-les visibles a l'interior, invertint aquest procés, i projectant les imatges cap a l'exterior. ·Zoopraxiscopi: un aparell inventat el 1879 que utilitzava la llum per a projectar imatges seqüenciant-les mitjançant l'ús d'un disc de cristall. ·Quinetògraf: el precedent de la càmera cinematogràfica i permetia enregistrar imatges en moviment. No es podia projectar. ·Fantascopi: projector que es diferenciava dels altres de l'època per la projecció d'imatges terrorífiques i espantava al públic. Altres invents van ser: mirall màgic de Japó, càmera obscura, zoòtrop, cronotoscopi, cinematògraf...
Aquesta activitat consistia en trobar diferents escenes de pel·lícules amb banda sonora, on la música fes una de les següents funcions:
1. Ambientar: es marca el caràcter del que tractarà la pel·lícula: comèdia, drama, aventures, misteri, terror... D'aquesta funció he trobat una escena que, sense saber de què va la pel·lícula, sabem que és de terror, tant per les imatges, com per la música. Per comprovar-ho, nomès cal que escolteu la música sense mirar les imatges. 2. Definir els personatges: determina la melodia de cert personatge, el qual es pot identificar sense necessitat d'ésser-hi present. D'això se n'anomena leitmotiv. He triat la típica banda sonora, Star Wars, i el típic personatge, Darth Vader, però en aquest cas, ell ja és mort. 3. Modificar el ritme de l'escena: consisteix en escoltar música lenta sobre unes imatges ràpides i impactants, o a l'inrevés. Aquest cas, 'Els jocs de la fam', és música amb un tempo lent, i les imatges, en canvi, són tot el contrari, en certs punts de l'escena. 4. Fer de fons neutral a les imatges: fa de fons neutre, embelleix l'escena, i ja està. En aquest cas, he escollit dos escenes, una basada en el silenci, i l'altre en ambientar l'escena. 5. Destacar situacions: en molts casos, la música ens ajuda a entrar en la situació, a viure-ho més intensament, la qual cosa ocorre al segon video, estan a punt de lliutar, i la música ens posa en situació. 6. Pressentir situacions: amb la música i les imatges, ja ens imaginem com ens sorprendrà l'escena, una casa de terror, amb música de terror de fons... He escollit una escena (de la qual nomès he pogut trobar la banda sonora), en la qual estan viatjant en tren. el Harry Potter i els seus companys, destí cap a Hogwarts. Durant tot el trajecte, la música és misteriosa i màgica. Aquí us deixo la llista de reproducció del 'Youtube', espero que us hagi agradat!
Teníem 6 imatges, i l'activitat consistia en buscar una banda sonora per cada una d'elles. L'activitat ens ajuda a aprendre sobre la col·laboració de la música i les imatges, i la diferent manera d'interpretar-ho que té cadascú, ja que tothom relaciona cada imatge amb una cançó diferent. Per tant, el llenguatge musical és subjectiu i abstracte, i en canvi la imatge i la paraula són objectives i concretes.
Aquí us deixo l'activitat: Aquesta imatge ens fa pensar en l'hivern, el fred, la neu.. Per tant hi he relacionat una cançó adequada per l'estació de l'any que correspon. Aquesta imatge ens fa pensar en l'estudi, la lectura; per tant, he buscat una cançó per relaxar-se i tranquil·litzar-se, per treballar sense distraccions. La foto ens inspira amor, pau, és amor congelat en una foto per sempre. Per tant, no hi ha millor cançó que 'Thousand years', que parla d'estimar-se durant milers d'anys, per sempre. Aquesta altra ens fa pensar amb l'estiu, els amics... Per això aquesta cançó; amb bon rotllo, animada, i a més a més, de la campanya publicitària de la 'Coca-Cola'. Una fotografia també estiuenca, unes xancles; l'acompanyarà una cançó animada, i que comença parlant de caminar, de l'estiu, passar-s'ho bé... Molta gent relaciona la pluja amb la nostàlgia o malencolia, per tant, la cançó 'Dancing in the rain', és la més adequada per acompanyar-la, una cançó no massa moguda, que fa posar la pell de gallina. Aquí us deixo la playlist de Youtube: Fins aquí el treball, espero que us hagi agradat la banda sonora escollida i ens veiem a la següent publicació! |
AutorNúria Rubio Català Archivos
Mayo 2017
Categorías
Todos
|