Fa uns quants dies es va celebrar el concert de primavera 2017, per més precisió, dimarts 23. Tot va anar ben rodó i el públic va quedar ben content. Però què hi ha realment darrere d'un esdeveniment com aquest? Comencem des del principi... Primera fase: l'emoció de començar a treballar les cançons, a descobrir els títols de les que t'han assignat, provar l'instrument que et toca en cada peça... Segona fase: frustració, no t'ensurts amb el ritme, les notes se't capgiren... Sembla que vulguis rendir-te i ho veus tot negre, molt negre. Quarta fase: l'estrès et surt per les orelles. Ja tens posat el compte enrere, només penses en els dies i les hores que queden, i els molts detalls que encara queden per polir... Quan creus que ho tens tot bastant controlat... Va i et surt un altre contratemps, ningú et fa cas, tothom fa el que vol, no hi ha serietat per enlloc i això només fa que et desesperis més. Arriba l'hora de l'assaig general, canvis d'última hora, la gent s'enfada, tot surt malament, ho veus bastant perdut. Cinquena fase: moments previs al concert. Inspira, expira, inspira... Paciència i sobretot, tenir la ment freda i concient. Ja no depèn de tu. Cadascú ha de fer el seu paper, i si no es fa, ja no dependrà de tu. Per sort, tot va acabar sortint molt bé i vam acabar satisfets. Conclusió, a vegades cal una mica d'esperança i confiança en els demés, en el conjunt.
1 Comentario
Adelaida
5/30/2017 12:44:17 pm
Que bonic Núria!!!! Has sabut captar tan bé l'essència de tot plegat!
Responder
Deja una respuesta. |
AutorNúria Rubio Català Archivos
Mayo 2017
Categorías
Todos
|