El passat 4 de juny, es va dur a terme a Manchester un concert solidari, organitzat per l'Ariana Grande, on hi van participar molts artistes. Com ja sabeu, fa un dies, al sortir d'un concert de l'Ariana Grande, molts fans es trobaren amb un atac terrorista que va causar 22 morts i nombrosos ferits. Davant d'aquests fets, l'Ariana no ho podia deixar estar, i per ajudar a tots els ferits, i refugiats per culpa de l'atemptat, va organitzar 'One Love Manchester', un concert solidari per recollir diners.
Va ser un concert molt, molt emotiu, i que va fer posar la pell de gallina al públic diverses vegades. I de pas, els hi van caure vàries llàgrimes. Amb moments especials com els que s'hi van viure, a qui no fa plorar?
Entre discursos, i cançons, i ànims, va ser un concert de quasi 4 hores, amb actuacions de Coldplay, Miley Cyrus, Justin Bieber, Katy Perry, Pharrell Williams, Little Mix, i per suposat, d'Ariana Grande. Va ser... Màgic.
Es van recollir un 3 milions de dol·lars, tot gràcies al suport de la gent, i de la solidaritat dels cantants, en conclusió, va sortir tot fantàstic.
0 Comentarios
Ja s'acosta final de curs, i aquests últims dies hem estat treballant el jazz i la seva història a classe. Què és el jazz? El jazz és un estil de música que té els seus orígens en una barreja d'estils, com pot ser el gospel, el ragtime o les 'work songs', i també s'originà a partir de ritmes i melodies afronord-americanes. A tot això també s'hi ha unit la música europea, com els himnes, els vals, himnes... Quan s'originà? A principis del segle XIX, gràcies als descendents dels esclaus africans que van ser tranportats a Amèrica per treballar els cultius. Un cop abolida l'esclavitud, aquests descendents van poder comprar-se instruments. On? A Nova Orleans, Louisiana, Estats Units. Per què? Era una manera de agilitzar la feina, i no passar-ho tan malament (work songs). Més tard, una mena de trobadors viatjaven pels diferents camps i recollien històries. Després les cantaven (blues). El jazz, va ser un intent de refer la seva vida. Els esclaus alliberats, en un intent de desesperació, varen comprar instruments amb el poc que tenien, i, com que de qualitat instrumental poc en sabien, el que van intentar és reproduir el so de la veu amb els instruments. Primer començaren a Nova Orleans, després d'escampà cap a l'oest, el sud, i per tot arreu, fins que arribà a Nova York uns quants anys més tard. Característiques del jazz: La improvització, feia de cada cançó un peça única i irrepetible. El ritme molt complex, amb síncopes, a vegades polirítmic, i ritme característic del swing. El so: sempre s'intenta buscar semblança amb el so de la veu Els instruments: el jazz és interpretat per petits grups (combos) o per grans grups (big band). En una big band els instruments es classifiquen en dues seccions: la secció melòdica (els que fan melodia) i la secció rítmica (els que fan l'acompnayament). Aqui us deixo una imatge de l'evolució del jazz,i a sota els diferents estils: Cèlebres del jazz: ·Louis Armstrong ·Frank Sinatra ·Woody Allen ·I moltíssims més! Fa uns quants dies es va celebrar el concert de primavera 2017, per més precisió, dimarts 23. Tot va anar ben rodó i el públic va quedar ben content. Però què hi ha realment darrere d'un esdeveniment com aquest? Comencem des del principi... Primera fase: l'emoció de començar a treballar les cançons, a descobrir els títols de les que t'han assignat, provar l'instrument que et toca en cada peça... Segona fase: frustració, no t'ensurts amb el ritme, les notes se't capgiren... Sembla que vulguis rendir-te i ho veus tot negre, molt negre. Quarta fase: l'estrès et surt per les orelles. Ja tens posat el compte enrere, només penses en els dies i les hores que queden, i els molts detalls que encara queden per polir... Quan creus que ho tens tot bastant controlat... Va i et surt un altre contratemps, ningú et fa cas, tothom fa el que vol, no hi ha serietat per enlloc i això només fa que et desesperis més. Arriba l'hora de l'assaig general, canvis d'última hora, la gent s'enfada, tot surt malament, ho veus bastant perdut. Cinquena fase: moments previs al concert. Inspira, expira, inspira... Paciència i sobretot, tenir la ment freda i concient. Ja no depèn de tu. Cadascú ha de fer el seu paper, i si no es fa, ja no dependrà de tu. Per sort, tot va acabar sortint molt bé i vam acabar satisfets. Conclusió, a vegades cal una mica d'esperança i confiança en els demés, en el conjunt.
Últimament m'he obsesionat amb una cantant que penja 'covers' a 'Youtube', la Bely Basarte. En un primer moment, pots pensar que és ruda, o poc dolça, ja que porta part del cos ple de tatuatges i 'piercings'. Però en quan comença a cantar, és pura dolçura, delicada, senzilla, magnífica.
Un cop va acabar els estudis, va decidir dedicar-se completament a la música. Va començar cantant cançons d'altres artistes i publicant-los a youtube, i poc a poc, gràcies a la seva preciosa veu, va aconseguir anar ampliant el número de seguidors, i cada vegada més gent sabia de la veu d'aquesta noia. Avui en dia, té uns 400.000 seguidors. Ja ha realitzat diversos petits concerts, i la seva fama va augmentant. Com a última notícia, va ser l'encarregada de fer el doblatge de les cançons cantades per l'Emma Watson a la pel·lícula 'La Bella y la Bestia'.
Així que us la recomano, i ja us aviso, la seva veu no us deixara igual...
Aquí us deixo una altra de les cançons que farem al concert de primavera 2017. Magnífica obra d'art de Coldplay, una altra vegada més.
«The Scientist» és el setè senzill de la banda anglesa de rock alternatiu Coldplay i el segon senzill del seu segon àlbum A Rush of Blood to the Head. La cançó va rebre molt bones crítiques i el videoclip va guanyar tres premis en els MTV Music Video Awards gràcies a la tècnica de la cronologia inversa. Per aconseguir realitzar el videoclip, el cantant Chris Martin va necessitar un mes per aprendre a cantar la cançó cap enrere. La lletra de la cançó parla d'un home que desitja estimar i demanar disculpes tot i la seva impotència davant l'amor. Es tracta d'una balada de piano que Comença en Chris Martin tocant una melodia amb el piano mentre va cantant i la resta del grup s'hi uneix després de la primera tornada.
És una balada d'amor de la cantant d'Estats Units, Christina Perri. La cançó forma part de la banda sonora de la saga de pel·lícules 'Crepúscle', la qual va sortir l'any 2011. La cançó està inspirada en Romeo i Julieta, i al mateix temps en els personatges de la pel·lícula, i ens parla de la història d'amor etern que sentien l'un per l'altre. La tornada ho expressa molt bé: 'He mort cada dia esperant per veure't, no tinguis por, t'he estimat durant mil d'anys'. La cançó tracta l'amor de la manera més simple possible, eterna.
Seguim amb els assajos! Aquí no hi ha temps per descansar! Cada vegada un pas més a prop de l'esperat concert de primavera... I per això, hi ha moments que només voldries esvair-te, ni que fos tan sols per un segon... En algun lloc que només nosaltres coneixem (Somewhere only we know). I per això aquesta bonica peça és avui la protagonista.
Somwhere only we know, del 2004 i del grup britànic Keane, és considerada una de les cançons més boniques de la història. Keane, grup de 4 membres, és format per un teclista i compositor, un vocalista i guitarrista; un bateria i finalment, un baix. Són coneguts per la seva magnífica utilització del piano com a instrument principal en lloc de les guitarres, tot i ser un grup principalment de rock. Molta gent els preguntava de quin lloc parlen a la cançó, quin és aquest lloc tan especial. Doncs el suposat lloc, no existeix com a tal; sinó que és un lloc diferent per cada un de nosaltres. Un espai geogràfic, o un sentiment; pot significar una cosa diferent per cadascú, un record en la memòria. Els sentiments poden ser universals, sense ser totalment específics per a nosaltres, o un lloc, o un moment en el temps... Per tant, és un lloc que només nosaltres coneixem... Aquí us deixo una altra versió de la mateixa cançó, aquesta vegada amb veu femenina:
Ja s'acosta l'esperat concert de primavera! I una de les cançons que estem treballant és una del famós quartet, els 'Beatles', Hey Jude. Usem instruments de percussió: xilòfons (baix, contralts i sopranos), metal·lòfons, i carillons (també contralts i sopranos). En conjunt, fem una petita orquestra, on sempre ens acompanya la directora amb el piano.
Ara centrem-nos en la peça protagonista d'aquesta entrada, 'Hey Jude'. Va ser escrita per Paul McCartney. Però d'on ve realment el seu origen? Com es va inventar tal cançó? Doncs tot va començar arran d'uns primers versos dedicats a en Julen, fill de John Lennon, ja que ho estava passant malament per culpa del divorci dels seus pares. Al final, però, la peça va acabar dient-se "Hey Jude" en lloc de "Hey Julen", ja que seria més comercial. La cançó és llarga i complexa, ja que dura vora uns 7 minuts. Comencem escoltant la veu de McCartney i un piano, però de mica en mica es van unint els altres instruments: ell mateix amb el baix, Lennon fa els cors i la guitarra acústica, George Harrison cors també i la guitarra; i Ringo Starr la bateria i la pandereta. Va ser publicada l'agost del 1968 i en poc temps ja va assolir els primers llocs de les llistes d'èxits més importants del moment. Per tant, gràcies al seu èxit, és considerada una de les millors cançons de tota la història. Cançons: Viva la vida: és una de les cançons més famoses del conegut grup anglès Coldplay, i ha guanyat un grammy a la millor cançó de l'any. La lletra, tot i semblar molt alegre, parla de l'alçament del poble contra el govern durant la revolució francesa; i la cançó en sí és narrada pel rei, que veu com el seu regnat va en decadència i ell serà decapitat.
What makes you beautiful, o el que et fa bonica, cançó dels britànics One Direction, va ser el seu primer senzill, que van produir un cop van quedar finalistes del famós concurs X factor, el qual va rebre reconeixement per part de diversos compositors. La cançó és molt alegre i posa de bon humor a qualsevol, ja que té un ritme que enganxa. All of me: tot de mi, és una balada d'amor interpretada per John Legend i el seu piano, la qual interpretà a la cerimònia del Grammys. Ens parla de l'amor que John Legend i la seva dona senten, ja que aquesta preciosa balada va ser composada uns mesos abans del seu casament.
Dilluns, 20 de març 2017
Els alumnes de 4t, alguns de 3r i de 2n vam tenir la oportunitat de gaudir d'una classe d'expressió i percussió corporal de la mà d'en Santi Serratosa. Gràcies a la seva classe vam aprendre a ser nosaltres mateixos la percussió: picant a diferents parts del cos per realitzar diferents sons. Qualsevol cançó pot tenir una coreografia de percussió corporal, només cal agafar-li el ritme. Primer era ell el que feia la coreografia, tot seguit la repetíem; en alguns casos amb sorolls amb la boca, d'altres, callats. Vam aprendre a compenetrar-nos i cohesionar-nos, ja que va ser una activitat molt cooperativa. Ha estat una experiència diferent, interessant i educativa. |
AutorNúria Rubio Català Archivos
Mayo 2017
Categorías
Todos
|